Els traïdors d'ERC: espanyol ben oficial.

Aquesta astracanada acabarà en desfeta com totes les anteriors apostes estratègiques d'ERC. No faran que cap colon es torni independentista (també de traca, l'analfabetisme d'aquesta trepa d'ineptes a l'hora de defensar el seu independentisme economicista), però en canvi sí que faran, ja està passant, que catalans estúpids aplaudeixin la castellanització en termes que els signants del Manifiesto potser ja els pensaven però no van gosar posar-los encara negre sobre blanc.  

Súmate és la pitjor ocurrència d'ERC d'ençà que els molt èinsteins -deixem-ho en èinsteins-, no sabien notar diferències nacionals entre Jordi Pujol i el PSC. Si Súmate s'adrecés a Can Zam, em semblaria benintencionat però perillós i probablement contraproduent. Però el greu del cas és que, allà, el seu efecte és nul, zero. No són una eina per convertir colons en independentistes sinó per convertir catalans en renegats.

No hi ha cap immigrant independentista o que se n'hi pugui tornar, cap ni un, que objecti la normalització del català. Però ni que existís aquest personatge, hauríem d'assumir nosaltres la castellanització. N'hi hauria prou amb utilitzar en alguna mesura la seva llengua per adreçar-nos-hi de cara a sumar algun SÍ més a la independència. I gràcies. Tipus com quan els presidenciables nord-americans xampurregen quatre paraules en espanyol davant targets hispanos.

(Text d'en "Jordi", sense el seu permís. Estic segur que no s'enfadarà)

ERC balla flamenc per guanyar un plat (buit) de vots.

Si aquesta estratègia retòrica convencés prou immigrants de votar independència i així ens permetés aconseguir-la, podria discutir-se'n la conveniència... sempre i quan nosaltres tinguéssim claríssim de no abandonar l'horitzó de resistència a l'assimilació i de voluntat de normalització. La raó de tot plegat, vaja (perquè fins i tot l'actual ofec econòmic, no el d'aquests darrers dies sinó el d'aquestes darreres dècades, és instrumental per part d'Espanya). Ja només faltaria que renunciéssim a l'objectiu per tal d'aconseguir el mitjà. Però ja dic, si tot plegat es tractés només d'amagar l'ou per afavorir a curt termini un resultat electoral, encara podria comprar-ho. La llàstima és que només des d'una ingenuïtat ratllant en l'estupidesa i des d'una alienació absoluta de la realitat hom pot pensar-se que aquella intenció té ni les més mínimes possibilitats de sorgir efecte. En realitat, aquesta mamarratxada d'Esquerra no convencerà immigrants de les bondats de la independència però sí que convencerà catalans estupidíssims de les bondats de la castellanització. I no sé per què ho escric en futur perquè ja ho hauria de fer en present. Ja està passant. Ja passa. L'enèsima prova, algun post anterior, amb vocabularis indistingibles dels que li podríem sentir a Rosa Díez o Albert Rivera. Can Zam ja vota Colono's i l'independentisme hi respon assumint el discurs lingüístic de Colono's, com si la llengua fos el problema. No hi ha cap immigrant, cap ni un, que no es faci independentista per raó de la llengua. Cap ni un.

 

Espanyol oficial? No, gràcies, Vidal!

Ara el jutge Vidal, el que va fer un nyap de Constitució, ha publicat un llibre i encara en farà quartos, de tot plegat. Li n'ha fet propaganda una d'ERC, i també es presenta a l'estranger (a Madrit) com a senador com si fos d'ERC. El cas és una poltrona, com tothom.
Però volem ressaltar els lligams d'aquest jutge amb ERC, el partit del predicador Junqueras, el croat contra l'oficialitat ÚNICA de la llengua catalana i aferrissat defensor de l'oficialitat de l'espanyol, perquè no canviï res. D'on devia treure la idea el jutge Vidal de fer oficial l'espanyol? Ara ja es veu ben clar: mossèn Junqueras el va inspirar. Un altre detall curiós és l'amistat del jutge amb el rufià: són carn i ungla. A veure si endevineu en quina llengua deuen parlar, aquests dos!
I, perquè quedi tot ben clar, demanaria --tot i que ja sé que farà muts i a la gàbia-- al jutge què n'ha fet, de les més de 200 esmenes que va rebre el seu article de la Constitució sobre la llengua. Presumiblement devien ser contra l'espanyol oficial. Si més no la meva i les d'uns quants amics bé ho eren. Possibles respostes:
a).- les va llençar a les escombraries.
b).- les va llençar al vàter.
Què hi dius, Vidal? On és la teva democràcia? En parlaràs mai, d'aquestes esmenes?

ERC vol fer entrar el clau per la cabota: un rufià.

ERC fa l’orni als fets, ben demostrats, que els de sumate han RESTAT vots independentistes catalans a Junts pel Sí. Continuen amb la carrera folla cap a la imposició de l’espanyol oficial en la futura República de Catalunya. Ço és, la croada personal de mossèn Junqueras contra el nostre pal de paller: la nostra única llengua, la catalana.

Ara li ha arribat l’hora als candidats d’ERC al parlament espanyol. Sense cap vergonya hi han posat un rufià com a número u. El seu representant fins ara a la cambra estrangera, en Tardà, li ha cedit el lloc al rufià, un noi nascut a Catalunya, però espanyol. Un altre que es vanta de no parlar la nostra llengua.

Estan aplicant la «ideologia dominant» segons la qual fa bonic ser espanyol o, si més no, tenir avantpassats espanyols. Si hom és català des d’unes quantes generacions, queda de seguida exclòs de qualsevol promoció política. Aquesta és la ideologia de mossèn Junqueras i tot ERC.

Sabeu què us dic? Ja s’ho faran, que el meu vot poc el tindran!

Precisions als vots perduts a causa de "sumate", que RESTA

Com a mostra, els resultats a L'Hospitalet de Llobregat, on deien que Junts pel sí va obtenir un gran èxit al seu míting, allà on es va utilitzar l'espanyol a dojo, precisament. Allà on hi va participar l'Eduardo Reyes, vantant-se que ell sempre parla espanyol, mai català:
2012, CiU+ERC: 24.642
2015, Junts pel sí: 23.737
Però la diferència encara és més gran. Fixem-nos-hi:
Cens total el 2012:169.960
Cens total el 2015:174.741
Hi ha gairebé 5000 votants més i Junts pel sí en treu gairebé 1000 menys!
En % tindríem:
el 2012: 24.642/169.960 = 14.5% del cens
i el 2015: 23.737/174.741 = 13.5% del cens
Conclusió:
Amb sumate han perdut un 1% de vots de la població de L'Hospitalet de Llobregat.
I, de fet, la diferència encara seria més gran perquè la participació el 2015 ha pujat.

Per tant, no es pot negar que els espanyols que no saben ni volen parlar català han restat vots a la principal candidatura independentista. Com més facin sortir a fer-se fotos l'Eduardo Reyes, aquest que es vanta de parlar espanyol, més vots perdran, més RESTARÀ. Però ells, els de Junts pel sí, s'ho han buscat. Era, i és, una cosa contra natura fer sortir als primers llocs de la llista aquests paios. Els han catapultat, però al preu que sumate hagi RESTAT. L'única cosa que hauran aconseguit és que se senti encara més espanyol al Parlament.
Qui no ho vulgui reconèixer, ja s'ho trobarà.
Ara, a més, s'ha vist qui són aquests espanyols. Remenant la cua fins que varen obtenir entrar al Parlament per tal que se senti la llengua d'ells, l'estrangera. En Reyes dient que "sumate soy yo", he, he, he...
Se'ls ha vist el llautó. Més informació aquí.

En català i prou, President!

Diu en Víctor Alexandre, en un article a un diari digital:
"Ignoro si el president Mas llegirà aquest article, però li demano des d'aquí que es negui a declarar en cap altra llengua que no sigui la llengua catalana. És una qüestió de dignitat."
Voleu dir que ho farà? Si fos així, m'hauria de treure el barret i demanar-li disculpes al President, per haver-ne dubtat. M'agradaria haver-ho de fer, sincerament. Malauradament, me'n quedaré amb les ganes.

Els de "súmate" resten vots, però entren al Parlament.

Què han fet aquells que varen posar a dalt de tot a les llistes, aquells que només parlen espanyol, se'n vanten i diuen que són independentistes? De què han servit? Per guanyar vots independentistes entre els espanyols que viuen a Catalunya, segur que no. N'han fet perdre. Per la sola cosa que ha servit això del "sumate" és per convèncer molts catalans que cal continuar vil-lingües, que cal continuar parlant la llengua del senyor, per donar fe que som uns bons esclaus.

No fa gaire algú em deia això: Escolta aquest vídeo amb el discurs de Súmate ahir a la Diada. Si no hem entès això, és que no hem entès res. I, és clar, amb un segon de mirar el vídeo ja en vaig tenir prou. Però ho vaig voler comprovar, que no fos el dit. Parlava un tal "Rufian" (amb el nom ja paga) en estranger, no cal dir-ho. Només parlen espanyol i encara se'n vanten! I els de Junts pel sí varen posar aquesta gent ben amunt, perquè sortissin elegits. Perquè se senti la llengua del senyor al Parlament, com més millor. La dels esclaus aviat no se sentirà enlloc. No n'hi havia prou amb PP i C's, es veu.

Però els resultats els han desmuntat la seva teoria que cal "sumar" a qualsevol preu, encara que sumem merda. Si més no, han demostrat que aquests no sumen, RESTEN. Ara bé, malauradament el mal ja està fet. Ja han ficat el verí al cervell de molts catalans: som vil-lingües! Bé, no pas al de tots. Al meu encara no ha entrat el verí: no hauria votat Junts pel sí encara que m'haguessin apuntat amb una pistola. Mira que premiar el vantar-se de no parlar català!

Junts pel sí: SÚMATE, RESTA!

Baix Llobregat:
2012, vots CiU+ERC: 120.283
2012, vots CUP: 9.978
2015, vots Junts pel sí: 119.301
2015, vots CUP: 29.161!!!
LA GRAN GUANYADORA, LA CUP! JUNTS PEL SÍ, AMB LA INCLUSIÓ DELS DE SÚMATE, RESTA!
Suposo que la mateixa anàlisi es podria fer a qualsevol de les comarques i ciutats amb població espanyola (que parla espanyol) majoritària. Com a mostra, els resultats a L'Hospitalet de Llobregat, on deien que Junts pel sí va obtenir un gran èxit al seu míting, allà on es va utilitzar l'espanyol a dojo, precisament:
2012, CiU+ERC: 24.642
2015, Junts pel sí: 23.737
Mirem què ha passat a Badalona:
2012, CiU+ERC: 29.423
2015, Junts pel sí: 28.782
O a Santa Coloma de Gramenet:
2012, CiU+ERC: 7.969
2015, Junts pel sí: 7.816

En lloc de sumar, els espanyols han restat, perquè no es creuen aquest muntatge del "sumate" i l'espanyol oficial. Jo ho vaig dir des del primer moment, que només podrien convèncer catalans. D'espanyol, ni un. Però ja se sap: el ramat es deixa conduir i així els polítics han venut la llengua per quatre vots que ni tan sols s'han fet realitat!

Junts pel sí: no diuen les coses pel seu nom.

A cap país del món se'n diu dels estrangers "nouvinguts". És un de tants eufemismes per amagar el mot estranger. Un altre mot: "catalanoparlant i castellanoparlant".

Fou l'invent dels 70 que fou aplicat rigorosament pels mestres i professors de català a partir del setembre 1978. Mentre la canalla espanyola - ells se'n deien castellans sense cap vergonya i llurs pares també - es referia als Catalans com aquells companys de classe que parlaven català amb els pares, les directives, els llibres i tot l'establishment català utilitzava el mot castellano i catalano parlant. Una vergonya i una falsedat sociolingüística que només volia tapar la realitat. Quina era, doncs ?:

- Doncs que Catalunya - Els catalans - com a país amb un territori propi havia rebut una immigració massiva espanyola i a aquests se'ls havia d'afegir tota la massa de funcionaris del Poder Ocupant Espanyol.

- Suïssa també va rebre als 50-60-70-80 una arribada massiva d'estrangers. Ara n'hi ha més d'un milió. Molts suïssos són d'origen estranger naturalitzats. Mai se li acudiria a un suís parlar amb un altre mot que "estranger". A Catalunya fa por utilitzar el mot.

L'objectiu del Poder Ocupant Espanyol és evident i d'aquí uns anys se sabrà que tot fou planificat. La destrucció de la immersió lingüística accelerarà simplement el procés de desaparició del català a la societat.

35 anys d'immersió i de falta total de política lingüística han produït una autoestima lingüística molt feble. I pitjor: no han fet mai cap campanya estimulant a parlar només català. La por els ha tenallat i els tenalla encara.

Recordem que la realitat de la nostra llengua no canviarà amb la independència, ans al contrari: fent oficial l'espanyol fixarem una data de caducitat del català com a llengua exclusiva socialment parlant. I us puc pronosticar que si s'engega una política lingüística en favor de l'ús social del català havent-ne fet abans única llengua oficial, el lobby espanyol i Espanya ens duran a Strassbourg i a les Nacions Unides.

Junts pel Sí, TRAÏDORS.

En Joaquim Arenas i Sampera, un dels ideòlegs del model d'immersió lingüística a Catalunya. declarava el 29 de març d'enguany a la revista "Presència":
L'única llengua oficial de la República Catalana ha de ser el català. Tota la resta és una traïció. Traïció a una història, a una cultura, a una ciència, a una gent que va morir pel català –en Carles Rahola, per exemple, entre molts altres–, a una gent que es va jugar la vida pel català, que van ser denunciats per fer classes en català, a un moviment que va des d'acabada la guerra fins a la restauració de la Generalitat de resistència a favor del català. I ara... per uns miserables vots insegurs volen carregar els neulers a la població castellana, que si no, no ens votaran. Home, gràcies! Per tant, si el català no ha de ser l'única llengua oficial a Catalunya amb mi que no hi comptin. Jo no votaré a favor de l'estat català.
I jo hi afegeixo: JO TAMPOC NO HI VOTARÉ. NO VULL AQUEST ESTAT QUE, DE FET, SERIA UN ESTAT ESPANYOL. Qui no ho vegi, que es miri el vídeo d'en Junqueras, el que diu que un Estat català promocionarà l'espanyol i defensarà els interessos de l'Estat espanyol!
CDC, ERC, ANC, tots TRAÏDORS!

Junts pel Sí no és independentista

L'únic tret definitori de la nació catalana és l'idioma català. Sense idioma català no hi ha Catalunya. És la raó fonamental que justifica que vulguem la independència, perquè si no som una nació no hi tenim dret. Proposar que el castellà continuï sent idioma oficial condemna el català a la desaparició. Qui té clar que Catalunya és una nació defensa que el català sigui l'únic idioma oficial: són els independentistes. Els que defensen que el castellà continuï sent oficial "perquè és l'idioma de molts catalans" no es creuen que Catalunya sigui una nació: són separatistes. El model dels primers és el de les nacions europees que s'han independitzat. El model dels segons és el de les colònies hispanoamericanes que es van separar d'Espanya. Els primers insisteixen en la llengua i en la Història de Catalunya. Els altres insisteixen en qüestions econòmiques i de control del poder.

Aquest text no és meu, però el puc subscriure sense reserves. A quin grup us sembla que pertany Junts pel Sí? No votem aquesta candidatura, no és independentista!

Junts pel sí: els mentiders.

En Romeva, acabat de fer núm. 1 de la candidatura, deia el 21 de juliol: "...l'elaboració d'una Constitució catalana –“de baix a dalt, amb participació ciutadana”. Al cap de poc, el 25 d'agost, assegurava que el castellà continuaria sent oficial en una hipotètica Catalunya independent. Avui ha tornat a reblar el clau: «Català i castellà tindran els mateixos drets que tenen avui». Això seria fer una Constitució de baix a dalt? Especialment el punt més important, ja ens el donen bo i fet!
No és un mentider? Aquesta gent hem de votar? Junts pel sí? NO, gràcies!

Per què no votaré Junts pel Sí

Entre d'altres raons, la primera de totes és perquè volen fer l'espanyol oficial. I per què és tan important la llengua? Senzillament, com diu en Carles Ribera, sotsdirector d'El Punt Avui: Guanyar un Estat a canvi de liquidar una llengua. Per què? Per a què? Què som, sense la llengua? Som, sense la llengua? Catalunya no hauria sobreviscut com a comunitat nacional sense haver-se arremolinat al voltant del nervi lingüístic.
Votar Junts pel Sí seria donar el meu vistiplau a la liquidació del nostre únic senyal d'identitat: la llengua catalana.  

Junts pel sí: el món a l'inrevés.

Què fan les nacions, quan s'independitzen? Analitzem-ho.
Els grecs varen estar sota dominació turca uns 400 anys. Quan es varen independitzar, quines llengües varen fer oficials? Un votant de Junts pel sí consideraria, segurament, ben normal que fossin el grec i el turc. Doncs NO, l'única llengua oficial va ser, i és, la grega.
I les repúbliques bàltiques, amb una forta introducció de població russa, quines llengües oficials tenen? Altre cop un de Junts pel sí hauria vist amb molts bons ulls que, a més de la llengua de cada país, s'hagués fet oficial el rus. Doncs NO, han fet oficial NOMÉS la llengua pròpia. Quina casualitat, oi?
Qui contempli des de fora l'ideari de Junts pel sí es pensarà que els catalans ens hem tornat bojos. Sort que encara en quedem de ben assenyats que mai no votarem un disbarat com aquest!

Junts pel sí: s'han ajuntat tots els qui volen l'espanyol oficial. Continuació III.

Mentre els partits traïdors, CDC i ERC proclamaven que l'espanyol havia de ser oficial, moltes veus s'alçaven per dir que això era un disbarat. N'esmentarem algunes: Miquel Strubell, Vicent Partal, Hèctor Lòpez Bofill, Víctor Alexandre, Muriel Casals, Carme Junyent, Carles Ribera, Gabriel Bibiloni, Pau Vidal, Santiago Espot, Jordi Solé Camardons, Carles Castellanos,  J.C. Moreno Cabrera... Segur que ens en deixem molts, que la llista sigui només a tall de mostra.
I, com és natural, cada cop que alguna d'aquestes veus que saben de què parlen se sentia, els partits muts i a la gàbia. Per què? Perquè no tenen arguments per justificar el seu disbarat. Però, van fent, tirant pel dret. I el ramat els segueix sense demanar-se res. De fet, com que es tracta de perllongar una situació que ja fa 300 anys que dura, ningú no protesta. Com que sempre s'ha canviat a la llengua del senyor, els esclaus catalans ja ho veuen normal.
A tall de resum del que ha passat de l'any 2012 ençà, citarem en Joaquim Coll  (clarament a favor de l'espanyol oficial), que escriu a "El Periódico" (amb faltes d'ortografia i espanyolismes, cosa normal en aquest diari): "Fins fa quatre dies, els partits nacionalistes catalans no només mostraven enormes reticències a utilitzar el castellà sinó que tenien una actitud distant o de clar desdeny envers tot el que en general podríem etiquetar de cultura espanyola, incloses les expressions populars que havia portat l'emigració. Amb el desenvolupament del procés sobiranista hem assistit a un ràpid canvi de registre, particularment en relació amb el futur del castellà en el marc d'un hipotètic Estat català.". En això té raó, aquest noi. Hi ha hagut un canvi brusc d'idees, tan sols en dos anys. I tot gràcies a l'Eduard Voltas, a qui ERC i CDC haurien de fer un monument. Ell serà, si els de Junts pel sí aconsegueixen construir un estat propi (propi, no pas català), qui haurà consagrat per sempre més el VIL-LINGÜISME a Catalunya.
Però analitzem una idea que trobem en alguns dels de la llista que hem posat  més amunt. L'Hèctor Lòpez Bofill diu: "La defensa més aferrissada de la cooficialitat no procedeix de castellanoparlants sinó de catalanoparlants amb responsabilitats en el món polític, mediàtic o cultural que es col·loquen en el lloc de la suposada àmplia comunitat de castellanoparlants que viu a Catalunya. D'això se'n diu paternalisme." I, és clar, qui ha consultat els espanyols que viuen a Catalunya (dits "castellanoparlants")? Ningú. Només han "consultat" un grupet, els de "Súmate", un membre dels quals escrivia, amb tota la barra, això al diari El PuntAvui: "Súmate ens ha ensenyat que ells són nosaltres. I això obliga a replantejar moltes coses a l'independentisme tradicional, aquell que defensava que el català havia de ser l'única llengua oficial." Ja està, per a ells, ja és un fet que tenen el que volien: la seva llengua oficial. La nostra s'haurà de conformar amb un segon lloc, de moment, i a la seva desaparició en el futur.
Catalans, obriu els ulls! Hem d'impedir aquesta independència! Ho voleu més clar, encara? Ens l'estan fotent!

Junts pel sí: s'han ajuntat tots els qui volen l'espanyol oficial. Continuació II.

L'article d'en Marc Belzunces diu moltes coses interessants. Mirarem de fer-ne un resum.
Diu: "Tant ERC com CiU haurien d'explicar públicament el pacte secret que van fer per l'oficialitat del castellà abans del 25-N, pacte en el qual s'emmarca l'article de Junqueras a El Periódico de Catalunya i les declaracions del president Mas afirmant que l'espanyol no únicament seria oficial a Catalunya, sinó d'aprenentatge obligatori. La bilingüització general i obligatòria en espanyol és la mort del català, a banda una imposició per a aquells catalanoparlants que no ho vulguin (cal no oblidar que som en el domini lingüístic del català, no pas de l'espanyol). En canvi de què van pactar tot això? Per què no ho van fer públic?"
I continua: "I, tot seguit, ERC i CiU també haurien d'explicar que van anar a parlar amb les principals associacions del país sobre aquesta decisió."

Per tot això, tant els partits com les associacions han optat per fer l'espanyol oficial, sense consultar ningú i mirant de ficar al cervell de tots els catalans que així ha de ser i no es pot discutir. Ni l'ANC no va permetre opinar diferent!

I al final, en Marc Belzunces ens diu això: "allò que m'obliga a baixar d'aquest tren no és l'opció en si, sinó que s'hagi entrat en una espiral etnicista, on lluitadors per la llengua catalana d'origen castellanoparlant s'hagin d'identificar com a castellanoparlants gairebé diàriament (cosa inaudita fins ara) per contrarestar la suplantació a què són sotmesos per part de determinades persones, rere les quals hi ha motius electoralistes i d'ascensió personal política i econòmica."

Hem arribat al punt en què, si no et defineixes com a independentista espanyol (allò que ara en diuen "castellanoparlant") no vals res. Per al "prussés" aquests compten el doble que els catalans, es veu! Per què han sorgit els de "Súmate"? Per què se'ls dóna tanta importància? Per què han posat el seu líder tan al capdamunt de la llista? De cop i volta és més important que molts patriotes catalans. I tenen la barra de no voler parlar català, tot i que viuen a Catalunya? Això promocionen els partits? Vergonya, catalans! Vergonya!
El 04/03/2014 en Mas va rebre els d'aquest grup (hem de suposar que, com sempre, el President, l'esclau, va parlar la llengua del senyor amb en Reyes, el senyor) i, a la sortida, els de "Súmate", declaraven: “Mas ens ha dit que no hi haurà cap problema amb la qüestió de la doble nacionalitat i que el castellà serà oficial”. Premi als qui es declaren independentistes i no obren la boca en català! Ja tenen allò que volien!
Amb la presència d'aquest home a la llista, es fa impossible votar Junts pel sí. Ja s'ho faran!

Junts pel sí: s'han ajuntat tots els qui volen l'espanyol oficial. Continuació I.

L'Eduard Voltas (ERC) va donar el tret de sortida per reclamar l'oficialitat de l'espanyol. D'altres d'ERC el varen seguir, entre ells en Junqueras mateix, tot i que la decisió d'optar per l'oficialitat de l'espanyol va ser sense consultar la sectorial de Política Lingüística d'ERC, que s'hi oposava. En Junqueras ha fet de l'oficialitat de l'espanyol una llei de croada personal. Mireu el vídeo, si no.
Les veus contra aquest disbarat no varen trigar a sortir, però no es veu pas que hagin guanyat. Ans al contrari, els polítics s'han fet seva la idea i no hi ha qui els aturi. Un home --a parer meu-- assenyat i independentista de veritat, en Marc Belzunces, va baixar del tren de la independència el 2013, amb una decisió honesta i molt ben raonada en aquest article del seu blog, que es mereix una anàlisi més a fons.

Junts pel sí: converteixen el mitjà en el fi.

Diuen que el fi no justifica els mitjans. Potser això sigui discutible, potser si el fi és molt noble pagui la pena d’emprar mitjans que puguin semblar exagerats, en un altre context. Però allò que no té ni cap ni peus és convertir un simple mitjà en el fi. La independència és el fi? Voleu dir que no ens ho mirem a l’inrevés? Com deia algú altre: La independència no és objectiu sinó instrument. I no té cap sentit renunciar a l'objectiu per assolir l'instrument. O potser resulta que ara la idea seria passar de nació sense estat a estat sense nació? La febre de la independència els ha fet oblidar que és un simple mitjà i que no s’han plantejat, a hores d’ara, per a què la farien servir, si l’aconseguissin. Això han fet, fan i faran els de «Junts pel sí». No parlar de l’ús que en faran, de la independència.

O, més ben dit, ho han deixat anar, de tant en tant: fer l’espanyol oficial per promocionar, encara més, la llengua espanyola.

Els votareu? Jo, NO!

Junts pel sí: la resposta a moltes preguntes.

I quan ens demanin qui ven la llengua catalana?

I quan ens demanin qui ven la nostra nació?
I quan ens demanin qui ven Catalunya, tot plegat per un grapat de vots dels espanyols que viuen aquí i diuen que "sumen"? Aquests espanyols que no han obert mai la boca en català, ni mai ho faran?
I quan ens demanem qui vol fer l'espanyol oficial i així consagrar el vil-lingüisme per sempre més, sense retorn? El vil-lingüisme que mata el català?
La resposta a totes aquestes preguntes és una de sola: JUNTS PEL SÍ. la candidatura que, més enllà de les baralles internes, té una sola cosa clara: espanyol oficial!
Mai no tindran el nostre vot.

Junts pel sí, ja us ho fareu!

Espanyol oficial, oi? De manera que els qui pensàvem que un Estat Català era condició sine qua non per a un redreçament del català, i que ens calia com el pa que mengem, ara ens ho hem de replantejar tot. Ara hem de lluitar per la independència per poder continuar coexistint amb una llengua forastera, perquè tot continuï ben igual, per no frenar el procés d’extinció del català, només faltaria. Doncs l’única cosa que puc dir és que a mi no m’hi veuran, en aquest projecte aberrant, en aquesta lluita suïcida. Junts pel sí, ja us ho fareu!

Junts pel sí, avui: espanyol oficial!

Avui llegeixo això:
Romeva afirma que el castellà seguirà sent oficial a la Catalunya independent
No ase falta desir nada mas....

Junts pel sí: s'han ajuntat tots els qui volen l'espanyol oficial. Començament.

El 20 de gener del 2012 l'Eduard Voltas (ERC) donava el tret de sortida per enterrar, entre tots, la llengua catalana amb un article al diari "Ara". De seguida s'hi varen afegir d'altres periodistes i escriptors com ara l'Albert Branchadell o en Sebastià Alzamora. Els polítics no varen trigar a piular: en Mas deia al Parlament el 25 de setembre que "el castellà també és patrimoni de Catalunya". El 12 d'octubre va reblar el clau: "El castellà seguirà sent idioma oficial i d’aprenentatge obligatori a les escoles catalanes". El 22 de desembre l'Oriol Junqueras defensa la llengua espanyola i diu que una Catalunya independent defensaria l'Estat espanyol a Europa. En podeu veure un fragment del vídeo en aquesta pàgina i, si el suprimissin, el podeu veure sencer aquí.

Junts pel sí i la futura "constitució".

El catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), Joan Vintró, diu que una Catalunya independent haurà de tenir una norma superior que cobreixi legalment i jurídicament la transició entre el moment de la "desconnexió" i "l'aprovació definitiva de la Constitució catalana". Aquesta constitució "provisional" també hauria de regular el "procés constituent" que a mig termini doni com a resultat la proclamació d'una constitució definitiva.
La  constitució "provisional" es podria inspirar --diu-- en el nyap que va fer el jutge Vidal, que en l'article 4 sobre la llengua proclamava l'oficialitat de la llengua espanyola. Aquest article va tenir 220 esmenes que hem de suposar que varen ser CONTRA aquesta oficialitat. Deu o dotze d'aquestes esmenes eren en aquest sentit, com a mínim (la meva i les d'uns quants amics). Va ser l'article amb més esmenes --de llarg-- d'aquell projecte de constitució. El jutge Vidal --que ha reconegut obertament que va consultar els dos partits "sobiranistes", CDC i ERC, per elaborar el seu projecte-- es va guardar bé prou de fer-hi cap comentari, i ningú no sap què se n'ha fet, de les esmenes. Varen anar a la paperera? Al vàter? Muts i a la gàbia, com sempre, en el tema lingüístic. Tabú.
Bé, des d'aquí pretenem trencar aquest silenci. I ho farem!

Presentació

L'únic punt que uneix els de la llista de "Junts pel sí" és que tots estan d'acord a fer oficial l'idioma espanyol a la Constitució d'un futur Estat Català. Sí, això els uneix. I això és el que ens espera als catalans, després de tant d'esforç: un segon estat espanyol! Un estat que consagraria per sempre el "vil-lingüisme" que no han aconseguit instal·lar els espanyols. Nosaltres mateixos el faríem bo. I, és clar, això duria a la desaparició de la nostra llengua, de l'idioma català. I amb ell, naturalment, de la nostra nació. Amb què ens ajudaria que hi hagués un estat que se'n digués "república catalana", si s'hi parlés espanyol?
Meditem, germans!