Precisions als vots perduts a causa de "sumate", que RESTA

Com a mostra, els resultats a L'Hospitalet de Llobregat, on deien que Junts pel sí va obtenir un gran èxit al seu míting, allà on es va utilitzar l'espanyol a dojo, precisament. Allà on hi va participar l'Eduardo Reyes, vantant-se que ell sempre parla espanyol, mai català:
2012, CiU+ERC: 24.642
2015, Junts pel sí: 23.737
Però la diferència encara és més gran. Fixem-nos-hi:
Cens total el 2012:169.960
Cens total el 2015:174.741
Hi ha gairebé 5000 votants més i Junts pel sí en treu gairebé 1000 menys!
En % tindríem:
el 2012: 24.642/169.960 = 14.5% del cens
i el 2015: 23.737/174.741 = 13.5% del cens
Conclusió:
Amb sumate han perdut un 1% de vots de la població de L'Hospitalet de Llobregat.
I, de fet, la diferència encara seria més gran perquè la participació el 2015 ha pujat.

Per tant, no es pot negar que els espanyols que no saben ni volen parlar català han restat vots a la principal candidatura independentista. Com més facin sortir a fer-se fotos l'Eduardo Reyes, aquest que es vanta de parlar espanyol, més vots perdran, més RESTARÀ. Però ells, els de Junts pel sí, s'ho han buscat. Era, i és, una cosa contra natura fer sortir als primers llocs de la llista aquests paios. Els han catapultat, però al preu que sumate hagi RESTAT. L'única cosa que hauran aconseguit és que se senti encara més espanyol al Parlament.
Qui no ho vulgui reconèixer, ja s'ho trobarà.
Ara, a més, s'ha vist qui són aquests espanyols. Remenant la cua fins que varen obtenir entrar al Parlament per tal que se senti la llengua d'ells, l'estrangera. En Reyes dient que "sumate soy yo", he, he, he...
Se'ls ha vist el llautó. Més informació aquí.

En català i prou, President!

Diu en Víctor Alexandre, en un article a un diari digital:
"Ignoro si el president Mas llegirà aquest article, però li demano des d'aquí que es negui a declarar en cap altra llengua que no sigui la llengua catalana. És una qüestió de dignitat."
Voleu dir que ho farà? Si fos així, m'hauria de treure el barret i demanar-li disculpes al President, per haver-ne dubtat. M'agradaria haver-ho de fer, sincerament. Malauradament, me'n quedaré amb les ganes.