Si
aquesta estratègia retòrica convencés prou immigrants de votar
independència i així ens permetés aconseguir-la, podria discutir-se'n la
conveniència... sempre i quan nosaltres tinguéssim claríssim de no
abandonar l'horitzó de resistència a l'assimilació i de voluntat de
normalització. La raó de tot plegat, vaja (perquè fins i tot l'actual
ofec econòmic, no el d'aquests darrers dies sinó el d'aquestes darreres
dècades, és instrumental per part d'Espanya). Ja només faltaria que
renunciéssim a l'objectiu per tal d'aconseguir el mitjà. Però ja dic, si
tot plegat es tractés només d'amagar l'ou per afavorir a curt termini
un resultat electoral, encara podria comprar-ho. La llàstima és que
només des d'una ingenuïtat ratllant en l'estupidesa i des d'una
alienació absoluta de la realitat hom pot pensar-se que aquella intenció
té ni les més mínimes possibilitats de sorgir efecte. En realitat,
aquesta mamarratxada d'Esquerra no convencerà immigrants de les bondats
de la independència però sí que convencerà catalans estupidíssims de les
bondats de la castellanització. I no sé per què ho escric en futur
perquè ja ho hauria de fer en present. Ja està passant. Ja passa.
L'enèsima prova, algun post anterior, amb vocabularis indistingibles
dels que li podríem sentir a Rosa Díez o Albert Rivera. Can Zam ja vota
Colono's i l'independentisme hi respon assumint el discurs lingüístic de
Colono's, com si la llengua fos el problema. No hi ha cap immigrant,
cap ni un, que no es faci independentista per raó de la llengua. Cap ni
un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada