Ara tampoc no podré votar?

Això em demano. Ara tampoc? Continuaran la seva política de voler fer oficial l'espanyol, una llengua estrangera? Continuaran amb la dèria de "sumar" (sumate ha restat molts vots, potser sense ells Jxsí hauria tret almenys un diputat més)? Amb la dèria de ser "inclusius", d'incloure tot i tothom, fins i tot la merda? Amb la dèria d'anar sempre "amb el lliri a la mà", sobretot que no fos cas que algú pogués dir que érem massa decidits (= agressius?)? Amb la dèria de seguir el corrent de pensament dominant, dit d'esquerres, que exclou qualsevol plantejament nacionalista? Amb la dèria de despullar de contingut un futur estat català, creant un segon estat espanyol (com si no en tinguéssim prou amb un)?
En Joaquim Arenas i Sampera, un dels ideòlegs del model d'immersió lingüística a Catalunya. declarava el 29 de març d'enguany a la revista "Presència":
L'única llengua oficial de la República Catalana ha de ser el català. Tota la resta és una traïció. Traïció a una història, a una cultura, a una ciència, a una gent que va morir pel català –en Carles Rahola, per exemple, entre molts altres–, a una gent que es va jugar la vida pel català, que van ser denunciats per fer classes en català, a un moviment que va des d'acabada la guerra fins a la restauració de la Generalitat de resistència a favor del català. I ara... per uns miserables vots insegurs volen carregar els neulers a la població castellana, que si no, no ens votaran. Home, gràcies! Per tant, si el català no ha de ser l'única llengua oficial a Catalunya amb mi que no hi comptin. Jo no votaré a favor de l'estat català. 
Si continuen amb tot allò, ara jo tampoc no votaré. Del meu vot en faig allò que vull i ningú no em pot obligar a votar candidatures traïdores (que la prudència no ens faci traïdors, oi ERC?). Abstenció majoritària, sí senyor!