Junts pel sí: s'han ajuntat tots els qui volen l'espanyol oficial. Continuació III.

Mentre els partits traïdors, CDC i ERC proclamaven que l'espanyol havia de ser oficial, moltes veus s'alçaven per dir que això era un disbarat. N'esmentarem algunes: Miquel Strubell, Vicent Partal, Hèctor Lòpez Bofill, Víctor Alexandre, Muriel Casals, Carme Junyent, Carles Ribera, Gabriel Bibiloni, Pau Vidal, Santiago Espot, Jordi Solé Camardons, Carles Castellanos,  J.C. Moreno Cabrera... Segur que ens en deixem molts, que la llista sigui només a tall de mostra.
I, com és natural, cada cop que alguna d'aquestes veus que saben de què parlen se sentia, els partits muts i a la gàbia. Per què? Perquè no tenen arguments per justificar el seu disbarat. Però, van fent, tirant pel dret. I el ramat els segueix sense demanar-se res. De fet, com que es tracta de perllongar una situació que ja fa 300 anys que dura, ningú no protesta. Com que sempre s'ha canviat a la llengua del senyor, els esclaus catalans ja ho veuen normal.
A tall de resum del que ha passat de l'any 2012 ençà, citarem en Joaquim Coll  (clarament a favor de l'espanyol oficial), que escriu a "El Periódico" (amb faltes d'ortografia i espanyolismes, cosa normal en aquest diari): "Fins fa quatre dies, els partits nacionalistes catalans no només mostraven enormes reticències a utilitzar el castellà sinó que tenien una actitud distant o de clar desdeny envers tot el que en general podríem etiquetar de cultura espanyola, incloses les expressions populars que havia portat l'emigració. Amb el desenvolupament del procés sobiranista hem assistit a un ràpid canvi de registre, particularment en relació amb el futur del castellà en el marc d'un hipotètic Estat català.". En això té raó, aquest noi. Hi ha hagut un canvi brusc d'idees, tan sols en dos anys. I tot gràcies a l'Eduard Voltas, a qui ERC i CDC haurien de fer un monument. Ell serà, si els de Junts pel sí aconsegueixen construir un estat propi (propi, no pas català), qui haurà consagrat per sempre més el VIL-LINGÜISME a Catalunya.
Però analitzem una idea que trobem en alguns dels de la llista que hem posat  més amunt. L'Hèctor Lòpez Bofill diu: "La defensa més aferrissada de la cooficialitat no procedeix de castellanoparlants sinó de catalanoparlants amb responsabilitats en el món polític, mediàtic o cultural que es col·loquen en el lloc de la suposada àmplia comunitat de castellanoparlants que viu a Catalunya. D'això se'n diu paternalisme." I, és clar, qui ha consultat els espanyols que viuen a Catalunya (dits "castellanoparlants")? Ningú. Només han "consultat" un grupet, els de "Súmate", un membre dels quals escrivia, amb tota la barra, això al diari El PuntAvui: "Súmate ens ha ensenyat que ells són nosaltres. I això obliga a replantejar moltes coses a l'independentisme tradicional, aquell que defensava que el català havia de ser l'única llengua oficial." Ja està, per a ells, ja és un fet que tenen el que volien: la seva llengua oficial. La nostra s'haurà de conformar amb un segon lloc, de moment, i a la seva desaparició en el futur.
Catalans, obriu els ulls! Hem d'impedir aquesta independència! Ho voleu més clar, encara? Ens l'estan fotent!