divendres, 18 de setembre del 2015

Junts pel sí: no diuen les coses pel seu nom.

A cap país del món se'n diu dels estrangers "nouvinguts". És un de tants eufemismes per amagar el mot estranger. Un altre mot: "catalanoparlant i castellanoparlant".

Fou l'invent dels 70 que fou aplicat rigorosament pels mestres i professors de català a partir del setembre 1978. Mentre la canalla espanyola - ells se'n deien castellans sense cap vergonya i llurs pares també - es referia als Catalans com aquells companys de classe que parlaven català amb els pares, les directives, els llibres i tot l'establishment català utilitzava el mot castellano i catalano parlant. Una vergonya i una falsedat sociolingüística que només volia tapar la realitat. Quina era, doncs ?:

- Doncs que Catalunya - Els catalans - com a país amb un territori propi havia rebut una immigració massiva espanyola i a aquests se'ls havia d'afegir tota la massa de funcionaris del Poder Ocupant Espanyol.

- Suïssa també va rebre als 50-60-70-80 una arribada massiva d'estrangers. Ara n'hi ha més d'un milió. Molts suïssos són d'origen estranger naturalitzats. Mai se li acudiria a un suís parlar amb un altre mot que "estranger". A Catalunya fa por utilitzar el mot.

L'objectiu del Poder Ocupant Espanyol és evident i d'aquí uns anys se sabrà que tot fou planificat. La destrucció de la immersió lingüística accelerarà simplement el procés de desaparició del català a la societat.

35 anys d'immersió i de falta total de política lingüística han produït una autoestima lingüística molt feble. I pitjor: no han fet mai cap campanya estimulant a parlar només català. La por els ha tenallat i els tenalla encara.

Recordem que la realitat de la nostra llengua no canviarà amb la independència, ans al contrari: fent oficial l'espanyol fixarem una data de caducitat del català com a llengua exclusiva socialment parlant. I us puc pronosticar que si s'engega una política lingüística en favor de l'ús social del català havent-ne fet abans única llengua oficial, el lobby espanyol i Espanya ens duran a Strassbourg i a les Nacions Unides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada